Aquests dies em toca de dir-vos adeu,  a vosaltres, les meves floretes d'aquest curs, als putxinel·lis que heu hagut d'aprendre amb mi aquest any estrany. Un parèntesi fins al curs vinent, en què espero tornar a ensopegar amb vosaltres pels passadissos del nostre "submarí" del Monturiol... Ara us toca gaudir d'un descans ben merescut, I continuar fent camí, sempre endavant! Gràcies per tot el que m'heu ensenyat. Perquè, ja m'ho heu sentit dir prou vegades, jo he après al vostre costat tant o més del que espero que vosaltres hagueu après al meu. Espero que més enllà de les normes d'accentuació, les característiques dels textos explicatius, les categories gramaticals o la interpretació dels enunciats, us hagueu quedat, sobretot, amb les ganes d'aprendre, de descobrir, de potenciar els vostres punts forts i de superar els vostres punts dèbils. I que hagueu descobert la riquesa de viure i conviure amb la diversitat, amb maneres de fer diverses, amb die

Fa uns dies, amb un grup dels meus alumnes de 1r vam fer un joc. Cada un d'ells s'havia de definir amb un parell d'adjectius en un paper. La seva percepció individual. I, d'entrada, anònima. Després vam posar en comú els adjectius recollits. I es van adonar que la percepció individual i la imatge del grup sovint difereixen, i molt! Perquè en demanar-los pel grup, els adjectius més repetits eren: XERRAIRE i MOGUT, mentre que en la recollida individual, predominaven CALLAT i TRANQUIL, amés d'algun altre de creació pròpia, com "xinxador". Individu vs. col·lectiu