UN PETIT PARADÍS   La imatge és un paisatge de muntanya. Hi domina el color verd i els arbres no es distingeixen els uns dels altres. A baix de la fotografia, podem veure un llac d’aigua cristal·lina amb un rierol que s’endinsa a la selva. La terra que envolta el llac està plena de molsa i flora verdosa. L’aigua prové d’una cascada alta com un gratacel, sembla que pugui sentir-la com cau. La cascada neix en unes roques dretes/costerudes de color ataronjat,  que em transmeten immobilisme i duresa. Enmig d’elles hi apareix nova vegetació. Les roques formen una muralla en el paisatge, que protegeix la bellesa de la naturalesa. Sembla com si els arbres volguessin expandir-se fins a arribar a nous llocs. L’horitzó el marca la figura d’un turó extens i espès de vegetació. Hi ha un ocell fosc com el carbó que contempla les meravelloses vistes des de l’aire. A la part de dalt, hi ha un cel ennuvolat que em fa pensar que ha plogut una mica. Però, el que més destaca és l’arc de Sant Martí amb el

Ja fa unes setmanes que vam iniciar a classe la lectura de Duna (diari d'un estiu), de la Muriel Villanueva. Un cop per setmana fem lectura a l'aula. Practiquem la lectura en veu alta i anem superant petits reptes per anar millorant. A més, la lectura compartida (i, a vegades, una mica dramatitzada) ens permet anar comentant la jugada i compartir impressions. La nostra professora ens va convidar a enregistrar un petit vídeo comentant les nostres impressions sobre la lectura. La veritat és que ens està costant una mica de llançar-nos-hi (ai, la vergonya!), però ja tenim quatre valents que hi han volgut dir la seva.  Ara només falta que ens hi acabem d'animar uns quants més, a l'espera de la propera proposta. Aquí teniu l'enllaç per visualitzar les nostres intervencions: Parlem sobre Duna, de Muriel Casals   A veure si us hi animeu a participar-hi!