Llegim Duna, de Muriel Villanueva

Aquests vídeos han estat enregistrats sense cap preparació prèvia -la profe ens ha enxampat en fred-, però ja veureu de què som capaços quan ens ho proposem...

CONTINUARÀ...

Llegim Duna a 1r C

Comentant la lectura Duna, de Muriel Villanueva, a l'aula de 1r A

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui som?

Aquest curs tan estrany on tot és diferent l'alumnat de primer ha començat la seva aventura a l'institut. Tots plegats hem hagut de deixar enrere pors i dubtes i posar-nos a remar per poder navegar cap al nostre rumb. Les travesses mai no són fàcils, però hem de saber superar els reptes i gaudir de cada etapa i de cada oportunitat. Aquest bloc neix a finals del primer trimestre de curs amb la voluntat de recollir algunes de les moltes activitats dels alumnes de 1r a l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura. Òbviament, no hi podrà cabre tot, però sí que en farem un tastet variat i anirem engruixint les pàgines a mesura que passin els mesos. Mentrestant, esperem que tots els nois i noies vagin incorporant aquestes tasques als blocs personals que hem anat creant a mode de portafoli digital. De ben segur que quan acabin l'ESO tindran en aquestes eines un bon record del seu pas pel centre i dels aprenentatges que hi han fet i compartit. Els "Navegants de ...

Més informació

Algunes descripcions de paisatges dels navegants de 1r

UN PETIT PARADÍS La imatge és un paisatge de muntanya. Hi domina el color verd i els arbres no es distingeixen els uns dels altres. A baix de la fotografia, podem veure un llac d’aigua cristal·lina amb un rierol que s’endinsa a la selva. La terra que envolta el llac està plena de molsa i flora verdosa. L’aigua prové d’una cascada alta com un gratacel, sembla que pugui sentir-la com cau. La cascada neix en unes roques dretes/costerudes de color ataronjat, que em transmeten immobilisme i duresa. Enmig d’elles hi apareix nova vegetació. Les roques formen una muralla en el paisatge, que protegeix la bellesa de la naturalesa. Sembla com si els arbres volguessin expandir-se fins a arribar a nous llocs. L’horitzó el marca la figura d’un turó extens i espès de vegetació. Hi ha un ocell fosc com el carbó que contempla les meravelloses vistes des de l’aire. A la part de dalt, hi ha un cel ennuvolat que em fa pensar que ha plogut una mica. Però, el que més destaca és l’arc de Sant Mar...

Més informació

Cercar en aquest blog