UN PETIT PARADÍS
La imatge és un paisatge de muntanya. Hi domina el color verd i els arbres no es distingeixen els uns dels altres. A baix de la fotografia, podem veure un llac d’aigua cristal·lina amb un rierol que s’endinsa a la selva. La terra que envolta el llac està plena de molsa i flora verdosa. L’aigua prové d’una cascada alta com un gratacel, sembla que pugui sentir-la com cau. La cascada neix en unes roques dretes/costerudes de color ataronjat, que em transmeten immobilisme i duresa. Enmig d’elles hi apareix nova vegetació. Les roques formen una muralla en el paisatge, que protegeix la bellesa de la naturalesa. Sembla com si els arbres volguessin expandir-se fins a arribar a nous llocs. L’horitzó el marca la figura d’un turó extens i espès de vegetació. Hi ha un ocell fosc com el carbó que contempla les meravelloses vistes des de l’aire. A la part de dalt, hi ha un cel ennuvolat que em fa pensar que ha plogut una mica. Però, el que més destaca és l’arc de Sant Martí amb els seus colors vius que va de punta a punta de la imatge. He volgut descriure aquesta fotografia perquè em transmet pau, llibertat i calma. Em genera curiositat i atracció, ja que és un lloc on sempre he desitjat estar i poder viure-hi. A més, destaca la llum que desprèn i ens mostra aquest petit paradís. (Carla M.)
UNA PINEDA VORA EL MAR
Una pineda vora el mar és un paisatge costaner meravellós. Al fons de tot, es delimita l'horitzó marcat pel cel nítid i pel mar blau. El mar, a la part esquerra, està farcit de roques com si fossin una serralada de muntanyes molt més baixetes. Més proper a nosaltres, hi trobem la pineda amb centenars de pins. Els pins són bastant petits i tenen un tronc prim i moltes pinyes. Les seves fulles tenen forma d’agulles de cosir. Els rajos del sol marquen la silueta dels pins a terra. L’ombra es veu però no és molt detallada.
Passat el primer pi, ensumes una olor agradable de marisc. Veient aquest paisatge, em fa recordar els vells temps quan la meva família venia aquí a submergir-se dins l’aigua, igual que els peixos. (Sònia F.)
EL CAMP DE FLORS GROGUES
Es tracta d’un paisatge rural. En primer terme es veu un camp de flors grogues molt boniques, darrere un tractor verd que està cultivant un camp i després una filera d’arbres. En segon terme, al fons, observem una serralada de muntanyes amb només el cim nevat.
És un paisatge de contrastos, on es veu clarament que comença a haver-hi un canvi d’estació d’hivern a primavera. Perquè els camps han començat a florir, els pagesos a cultivar, però al cim de les muntanyes encara hi queda neu. Les muntanyes nevades transmeten fred però les flors groguenques ens anuncien que s’acosta el bon temps.
UN TROS DE SELVA
Aquest és un paisatge d’una selva. El que més m’agrada és que no hi ha res artificial. El més destacat, clarament, és l’arc de Sant Martí: radiant i lluminós de banda a banda de la foto. A sota de l’arc hi ha un ocell de tons ocres. A la part inferior, hi trobem una cascada que llueix com la cua d’un cavall. Tot seguit un petit llac molt profund a la part més profunda que toca amb la gran selva: exuberant, frondosa i humida. I de multitud de tons, només verds. A la dreta, hi trobem una roca coberta de plantes. Aquesta imatge em transmet molta calma, és molt relaxant. (Quirze P.)
UN POBLE DE SOMNI
Al bell mig de la costa mediterrània trobem el poble de Llançà, un poble molt tranquil i estiuenc.
PAISATGE DE COSTA
És un paisatge de costa, però de costa verge on es pot veure només naturalesa.
En primer terme es veuen dos pins amb les copes ben grans i plenes de pinyes que fan l’ombra del camí de sorra, amb les arrels dels pins que el travessen i roques grises i amarronades al seu voltant, podríem dir que es tracta d'una part del Camí de Ronda.
Al fons a l’esquerra hi ha una petita platja de sorra on s’observa una petita persona i un altiplà amb molts de pins, característics de la zona, la Costa Brava.
Al mig de la foto es poden veure més pins com si sortissin de dins les roques del penya-segat, el mar de color turquesa tirant cap a blau fosc i al fons, l'horitzó que fa contrast amb el blau del cel i el blau del mar.
Dins del mar, hi ha unes grans roques com si sortissin del seu interior i en aquestes, s’aprecia l’espuma blanca com cotó fluix de quan el mar xoca amb elles.
La imatge és clara, sense núvols i amb molta llum, com la d’un dia serè d’estiu.
Em recorda a l’olor del mar, al soroll de les esbotzades xocant amb les roques i a la calor de l’estiu. Em fa pensar en excursió que vam fer amb uns amics i on m’ho vaig passar molt bé. (Martí C.)
UN PAISATGE RURAL
En la imatge escollida per fer la descripció es pot observar un paisatge rural on hi trobem unes muntanyes, camps i vegetació.
A dalt de tot es pot observar el cel, que és d’un blau intens i reflecteix un dia de serenor. Una mica més endavant s’hi veuen unes muntanyes blanques com un ninot de neu; altes, robustes i molt nevades. Més avall hi trobem uns camps erms, marrons i desprotegits de vegetació. Tot seguit hi podem observar uns grans arbres verds i marrons que desprenen tranquil·litat. Davant seu hi ha camps de conreu aplanats per un tractor verd, gros i robust amb unes grans rodes i unes arades enganxades al darrere, que està al bell mig del paisatge. En primer pla es poden observar unes plantes amb un groc tan intens com el sol brillant.
Sento que en aquest paisatge s’hi sent el cant dels ocells, el crit del vent i la fressa del tractor. Observar un paisatge com aquest em transmet pau, tranquil·litat i serenor, però a la vegada em transmet estrès pel soroll del tractor.
Aquesta imatge em permet desplaçar-me mentalment a les altes muntanyes, i baixar lliscant pels laterals. Quina relaxació! (Laia V.)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada