El dia boletaire, o no...
Van arribar tots quatre al bosc (l’avi, en Martí, en Jordi i en Xavi), concretament a la part humida; van agafar els cistells i es van posar a buscar.
Avi: Vinga, seguiu-me i procureu anar amb compte
Martí: D’acord
Jordi: D’acord
Xavi: D’acord
Avi: (entrant al bosc) A veure si en trobem, eh...
Xavi: Sí
no va passar gaire estona…
Jordi: (content) N’he trobat, n’he trobat, veniu!!!
Avi: Molt bé!!!, talla’l i posa’l al cistell
Xavi: Ueeee
Segueixen
Avi: (content) “Goita”, n’hi ha un aquí!
Xavi: (content) Avi!!!! n’hi ha un!!!!
Avi: Sí que és gran, eh
Martí: (content) Eeeee!!! n’he trobat!
Avi: Martí, aquest no és bo.
Martí: (decepcionat) Càsum l’os pedrer
Jordi: (riu) ha ha ha!
no gaire més tard
Jordi: (content) Eeee! n’he trobat un!!!
Martí: (avorrit) Pfff, jo ja passo…
Martí: (avorrit) Agafaré un pal
en Martí mentre tots buscaven es va posar a jugar amb un pal com si fos una espasa
Martí: Pam, pam
Avi: Martí, vine!!
Martí: D’acord, ara vinc!!!
Al cap d’una estona, en Xavi també es va avorrir i es va posar a jugar amb en Martí
Xavi: Dona’m un pal, si us plau
Martí: Sí, ara te n’agafo un
Martí: Té, Xavi
Xavi: Gràcies
Durant una estona en Martí i en Xavi estaven jugant, però al final de la recerca de bolets en van anar a buscar. Encara que en Martí no en va trobar quasi cap de bo, s’ho va passar bé, igual que en Xavi, en Jordi i l’avi.
Avi: Mireu nois, avui hem fet una bona collita!
Se’n van
(Martí C. F)
Una nit indiferent
Escena II
Tots els personatges són a casa: En Guillem està bevent un refresc, la Carla s’està pentinant perquè vol sortir de festa, el Bruno està assegut al sofà i la Gina és a la cuina preparant alguna cosa per menjar…
Bruno: “Bueno” què, ens quedarem tota la nit aquí sense fer res o sortim?
Guillem: Per què sempre tens la necessitat de fer coses, no pots estar més chill?
Carla: Jo m’ en vaig, adéu, que us bombin!
Bruno: Que et bombin a tu, pringada!
Gina: Tu quins plans tens, Guille?
Guillem: jo pensava quedar-me aquí, que demà tinc un examen i no el vull suspendre, que és de filo i el profe em cau bé.
Bruno: Ets un avorrit! Jo pensava anar amb la Carla, però amb les seves amigues no m’hi avinc gaire des del dia que vaig emborratxar-me a davant seu…
Gina: (riu) Ja me’n recordo, va ser penós…
Carla: (escriu al mòbil a la Gina) Segur que t’ho deus estar passant pipa amb aquests dos, segur que un estudia i l’altre t’està avorrint amb alguna de les seves batalletes!!!
Gina (contesta pel mòbil) Ja veus, després t’envio un vídeo, al·lucinaràs!
Bruno: Amb qui parles?
Gina: Amb la Carla, se’n riu de tu.
Bruno: Vols mirar una pel·lícula?
Gina: De què?
Bruno: No ho sé: por, comèdia… el que et vingui de gust.
Guillem: (Just quan sent pel·lícula s’aixeca i diu) Vinc a mirar-la: total, filo és reflexionar i, a més, a l’examen ens pot sortir amb qualsevol pregunta…
Bruno: En Guillem es revela… (riu)
En Guillem s’enfada, però sap que li ha dit de broma, tot i així, miren una pel·lícula i…
(Quirze P. C. )
VIATGE AL PASSAT
ESCENA PRIMERA
És la nit de Halloween i tres amigues es reuneixen a casa d’una d’elles per jugar a la ouija. Volen saber si la seva amiga està viva o morta ja que fa tres anys que va desaparèixer sense deixar rastre. Cada anys aquesta nit es troben per intentar contactar amb ella.
EMILY: Voleu alguna cosa per picar?
HANNA: Sí, però despréès d'això me’n vaig.
KARLA (molesta): Cada any ho fem i mai hi has estat, no siguis tan infantil!
(Les tres amigues van cap a la cuina a preparar el menjar.)
KARLA: Fem pizzes per sopar?
EMILY: Sí, ara escalfo el forn i trec les pizzes de la nevera
HANNA: Sí, sí però ràpid.
EMILY(farta): que sí !!
(De cop i volta marxa la llum i l’electricitat de tot el barri Deady.)
HANNA (crida): Ahhhhh! Qui ho ha fet? Això no fa cap gràcia.
KARLA (sincera): Et prometo que no hem estat nosaltres
(Miren per la finestra)
EMILY: Ha marxat la llum de tot el carrer, agafaré unes espelmes.
KARLA (riu): Vinga noies, comencem a jugar.
HANNA: D’acord, però no em deixeu sola.
(L’EMILY prepara la ouija sobre la taula i comencen a jugar.)
KARLA: Alison ens sents?
(Hi ha un silenci enorme durant uns segons.)
HANNA(segura de si mateixa): Va, deixem de jugar que aquí no hi ha ningú.
EMILY (insisteix): Va una més i si no contesta ho deixem estar.
KARLA: Alison estàs viva?
(Cau un llamp. I s’obre la finestra amb un cop de vent.)
HANNA(cagada):Alison, ets tu?
(Es veu una silueta amb un ganivet a la mà.)
ALISON(amb veu terrorifica): Sí, sóc jo! Però una de vosaltres hauria d’estar al meu lloc.
KARLA: Qui?
ALISON(enfadada fent un cop amb el peu): TU, estúpida!
(La HANNA està tremolant i a punt d’explotar.)
(Carla M.T.)
UNA FAMÍLIA NORMAL I CORRENT
(Es troben els dos germans, en Roc i l’Agustí al menjador de bon matí i estan jugant tots dos a l’ordinador i al portàtil:, la mare està fent el dinar i la Carlota dorm encara. Al cap de cinc minuts la Carlota es desperta i baixa cap al menjador)
(Carlota) - Bon dia, mama, bon dia, pesats! - (Diu ella)
(Pepa) - Bon dia, Carlota, com has dormit ?
(Carlota) - Molt bé mare. Vaig al menjador, em pots preparar la llet, sisplau?
(Pepa) - Clar, filla, ara mateix.
(La Carlota seu al sofà, es tapa amb la manta, els germans estan cridant perquès estan jugant i no vigilen)
(Pepa) - Nois, baixeu el volum, que la Carlota s’acaba d’aixecar.
(Agustí) - Mama, sempre igual, tens mimada a la Carlota, no podem viure una mica la vida, tio?
(Pepa) - Primer de tot que no tinc mimat a ningú, segon a mi em parles bé i tercer, respecta a la teva germana, t’ha quedat clar?
(Roc) - Mare, crec que t’estàs passant una mica.
(Pepa) - Va nois, deixeu a la vostra germana tranquil·la. Té, Carlota, la teva llet.
(Quan la Carlota s’ha acabat la llet, ja està més desperta, té ganes de mirar els dibuixos i jugar i demana al seu germà gran si lia deixa agafar l’ordinador)
(Carlota) - Agustí: oi que em deixes una estoneta l’ordinador, siusplau?
(Agustí) - Carlota, no, ara el tinc jo, t’aguantes.
(Carlota) - Va, siusplau, després te’l torno, molt poca estona (Suplica la Carlota)
(Agustí) - Que t’he dit que no, pesada, deixa’m ja.
(La Carlota en escoltar a l’Agustíi va corrents cap a la seva mare)
(Carlota) - Mamaaaa, l’Agustí m’ha dit tonta i no em deixa l’ordinador!
(Pepa) - Agustíííííííí, vine aquí ara mateix!
(Agustí) - Mama, sempre joo, no li pots treure el portàtil a en Roc? Sempre me’l treus a mi i ell porta tot el matí i ahir a la nit.
(Pepa) - Agustí i Roc, veniu aquí immediatament!
(Roc) - d’acord mare, ja vinc.
(Agustí) - Un moment
(Els dos germans van corrents cap a la cuina amb la mare i la Carlota aprofita per anar al menjador amb els dos ordinadors)
(Pepa) - Aviam,nois, heu de ser conscients que ja sou una mica grans com per estar encara amb “tonteries” d’aquestes. La vostra germana encara, perquè és petita, però a vosaltres ja no us ho puc permetre.
(Agustí) - Mama, no m’entens, a mi m’és ben igual si agafa l’ordinador o no. El que em fa ràbia és que per tot el que us vingui plorant li feu massa cas i per tot el que us diu us la creieu i ens renyeu.
(Roc) - Mare, has d’admetre que la tens una mica mimada, sempre ha estat la nena de la mare.
(Pepa) - Nois, ara, per dir-me això tan lleig marxeu cadascú a la seva habitació i reflexioneu. No sortireu fins que jo digui.
(Agustí) - Em cago en la Pepa! (Crida)
(Pepa) - Què has dit? Un mínim respecte a la teva mare
(Agustí) - He dit em cago en la pepa pig, no en tu home. Tot el que dic sempre penses en negatiu.
(Pepa) - Ara sí que has begut oli, apa, puja a la teva habitació i no vull que surtis fins a l’hora de sopar.
(Així com la Carlota i en Roc van acabar jugant a l’ordinador, l’Agustí es va estar tot el dia tancat a la seva habitació, sense telèfon ni ordinador.)
(Bruna J. S.)
INJUSTÍCIES DEL PLANETA
ESCENA TERCERA
Autobús en direcció a l’institut. Els alumnes estan asseguts als seients.
La Duna està al lloc més pròxim del passadís de l’autobús, mirant el mòbil.
A l’altra banda hi ha en Quim, que també mira el mòbil.
Quim (Deixa de mirar el mòbil): Duna, mira, he trobat una notícia dels óssos polars al meu mòbil.
Duna (Deixa de mirar el mòbil i para atenció a en Quim): Ah, sí? I què diu aquesta notícia?
Quim: Doncs que els óssos polars s'estan morint a causa del canvi climàtic.
Duna (Amb veu trista): Pobrets… No s'ho mereixen…
Quim: Sí. Els pols s'estan desfent!
Duna: Això és per culpa de ľespècie humana!
Quim: Hi ha gent que contamina, no recicla,...
Duna: I… els óssos i els altres animals no en tenen la culpa!
(La Lina, que està al costat de la Duna, intervé a la conversa.)
Lina: Escolteu nois! Acabo de trobar una altra notícia que diu que unes noies estaven passejant pel port quan es van trobar una tortugueta morta enredada en un tros de plàstic.
Quim: Ostres! Quin greu! Pobre tortugueta!
Duna: Sí! El què arriba a fer un tros de plàstic...
Lina: Per què la gent diposita les deixalles al mar? Ni que fos un contenidor!
Quim: I han de reciclar! Han de fer un esforç pels animals i la societat!
Duna: Per alguna cosa es van inventar els contenidors!
Lina (Li xoca la mà a la Duna): Tens tota la raó, Duna!
(Sònia F. D)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada